Tal dia com hui… El 26 d'abril de 1953 Bernardino Pérez Elizarán, més conegut com Pasieguito, va fer un espectacular ‘hat-trick’ al Racing a Mestalla. Ho va aconseguir en la jornada 29a de Lliga a Mestalla en un partit que va acabar amb golejada valencianista per 7-1 i en el qual també van marcar Sòcrates, per partida doble, Fortes i Buqué. El nostre protagonista és una de les llegendes del Valencia CF, ja que va ser un molt bon migcampista, un gran entrenador i un afinat secretari tècnic al Valencia CF. Entre els seus encerts esportius van destacar, entre altres, les seues fermes apostes per dos desconeguts en aqueix moment com l'argentí Mario Alberto Kempes i el montenegrí Pedja Mijatovic. Pasieguito també va marcar tres punts el 30 d'abril de 1950 enfront del Mallorca en l'anada de huitens de Copa.
Va nàixer el 21 de maig de 1925 en Hernani (Guipúscoa), es va formar en la pedrera de la Real Sociedad i, molt prompte, el Valencia CF es va fixar en aquest jove migcampista de gran qualitat tècnica i un excel·lent colpege de pilota. Després d'uns anys de cessions, en la seua primera temporada com a titular indiscutible a Mestalla va conquistar la Copa de 1949 i, mesos després, la Copa Eva Duarte Perón, actual Supercopa d'Espanya. Pasieguito va formar una impressionant parella en el centre del camp amb Antonio Puchades, es va perdre per lesió el Mundial del Brasil de 1950 i va tornar a guanyar una Copa en 1954. Era un gran llegador a l'àrea contrària i durant quatre temporades consecutives va superar els 11 gols oficials.
Després de penjar les botes i ocupar diferents banquetes Pasieguito va tornar a València per a ocupar la secretaria tècnica i, fins i tot, va arribar a ser entrenador blanc-i-negre en diferents etapes amb els brillants assoliments de la conquesta de la Copa del Rei de 1979 i, a nivell internacional, el títol de la Supercopa d'Europa, en 1980, en eliminar a doble partit al Nottingham Forest. Com a secretari tècnic se li recorda, sobretot, per fitxar en 1976 a un desconegut interior argentí del Rosari Central anomenat Mario Alberto Kempes (qui es va proclamar dos anys després campió del món), i a mitjan anys 90 per apostar pel montenegrí Pedja Mijatovic del Partizán de Belgrado. Va ser, sens dubte, un dels nostres.